Doncs s'acaba un anyet... un curs inolvidable on m'ha canviat la vida i m'he donat compte de quina és la meua feina i que malgrat la terreta estira i moooolt... al final, hauré d'estar un anyet més esperant a veure si em tornen a cridar de ses illes per a currar perquè "LO PRIMERO ES LO PRIMERO"...
Sant Antoni, un abans i un després a la meua vida,... les anecdotes es fan interminables igual que l'estima que he agafat a la gent del balonmano i els compis profes amb els que he fet pinya. Gràcies a tots i de tot cor espere tornar-me a creuar a la vida amb gent com Pitu, Elena, Anita, Zafiro, Alberto,.... Ximo, Elena, Cris, MariCarmen, Marian, Toni,...
No hay comentarios:
Publicar un comentario